Ir al contenido principal

VAMOS A DEROGAR EL SANCHISMO (1)



El señor Feijóo se propone derogar el sanchismo.

Voy a imaginarme lo que supone la derogación del "sanchismo", entendido como las leyes aprobadas durante el gobierno del PSOE:

Queda derogado el aumento del salario mínimo: volveremos a los 600€.

Queda derogada la reforma laboral: volveremos a la de Fátima Báñez.

Queda derogada la ley de la vivienda, el que pueda pagarse el alquiler que ponga el propietario, bien, el que no pueda, allá él.

Desaparece el ingreso mínimo vital.

Queda derogada la Ley Orgánica de Garantía Integral de la Libertad Sexual, el Plan Operativo para la Protección de los Derechos Humanos de Mujeres y Niñas víctimas de Trata, Explotación Sexual y en Contextos de Prostitución.

Se deroga la bajada del IVA del 10 al 4 % de los productos de higiene femenina, preservativos y anticonceptivos no medicinales.

Se acabarán los ERTES, las moratorias y cualquier tipo protección ante nuevas pandemias o situaciones de alto riesgo para la población. Ni estados de alarma, ni dinero público para vacunas, mascarillas, ni atención sanitaria a contagiados.

Se acabará con las becas para los más necesitados, las becas serán para los ricos. Se aumentarán las partidas económicas para los colegios privados y concertados. Las pensiones bajarán a las cuantías que estableció el PP, y de subidas conforme al IPC, nada de nada.

Una vez derogado el sanchismo, me pongo a investigar el programa político y económico del señor Feijóo. La primera sorpresa consiste en descubrir que no hay programa. Exceptuando algunas líneas burdas que giran alrededor de la bajada de impuestos.
No lo pone en ningún lado, pero esa bajada de los impuestos solo puede representar una nueva privatización de servicios públicos, recortes en sanidad y educación y mucho ladrillo.


(Continuará)

Comentarios

  1. El sanchismo es un bloque. No hay socialismo como no hay demócratas cristianos. Hay el bloque progresista, que así se hace llamar, y el conservador.
    Y no está mal eso de "sanchismo". ¿Por qué?, sería la pregunta, porque a lo contrario que han hecho todos los partidos, gobernantes y opositores, el sanchismo no deja delfín. Todo lo que se le ha antojado sombra ha estado borrado: Aguilar, Ábalos, Lastra, o la Calvo vicepresidenta. El PSOE es un erial. Yermo como terreno quemado, no hay sucesor, porque él sólo se cree el supremo.
    El gallego no tiene programa, pero el progresista, ya no se autodenomina socialista, va a golpe de impulso y salto de mata.
    Son la misma cara con mismo valor, lo que sucede es que uno te engaña, mientras el otro solo te miente.
    Salut

    ResponderEliminar
  2. Se te ha olvidado derogar la ley que sube las pensiones con el Ipc y volver a las subidas del 0,25%. Sería interesante saber cuántos jubilados han votado PP-Vox, los que iban a votar vigilados por monjitas, todos.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

L'HEROI, EL TRAIDOR I EL PERIODISTA

Sobre la qüestió d'herois i traidors potser no s'ha escrit res millor que el conte d'en J.L. Borges que du aquests noms al títol. Algú pot participar d'ambues categories, ja sigui simultàniament o de forma consecutiva. Tot depèn de com es cantin les seves gestes, és allò que ara en diuen "el relat". En el cas de l'ex-presidemt Puigdemont, president d'una regió espanyola, l'home va transcórrer d'heroi a traidor en vuit segons de diferència. Això va passar el dia 10 d'octubre de 2017. Els qui encara el consideren heroi el continuen votant. Els qui el veuen traidor -cada cop més- han deixat de votar-lo. Acabem de saber que el mateix dia li havia encarregat a un subordinat fidel la tasca de buscar-li acolliment a la República de San Marino , aquell país diminut i muntanyós encabit al centre d'Itàlia. El petit president tenia preparada la fuga, tot i que es va saber guardar bé el secret. Als seus ministres els digué: demà aneu als vostres de

DEAR MISTER VANCE

El candidat a vicepresident dels EUA al costat del senyor Trump és un home molt jove, o com a mínim molt jove per a la política nordamericana, ja m'entenen. D.J. Vance s'assembla a un home jove de qualsevol lloc del món occidental, un que podria seure al teu costat al transport públic, o a la taula del costat de la terrassa d'un bar del barri. S'explica d'ell que no va tenir una infantesa de nen ric, que ha viscut circumstàncies complexes, que s'ha guanyat el que té amb l'esforç. La cultura de l'esforç té molta predicació en el món educatiu actual, molt dominat per propostes juganeres. S'aprèn jugant? Segurament que el joc té un paper important en l'aprenentatge, un element que ens iguala a la resta dels mamífers. Però també deu fer falta entendre que alguna cosa ens diferencia de la resta dels animalons peluts. S'aprèn jugant: però no és el mateix jugar a l'escola i arribar a una casa d'un barri elegant on el pare és advocat i la mar

QUAN ÉS PROU CATALANA LA SANG?

  Sento el brogit al carrer. I els petards, clàxons, crits de joia. La final d'una competició europea que ha guanyat Espanya em troba mentre llegeixo la crònica d'un assassinat terrible, i em fa l'efecte d'estar vivint en un món estrany i obscur, incomprensible. La tragèdia m'arriba acompanyada d'un esclat d'alegria que circula pels carrers de nit.  L'home, després de matar la seva dona, es refugia en un pis del barri. Finalment, la policia el troba i el deté. Llavors, els veïns surten al carrer i calen foc al domicili on s'havia amagat. Recordo aquest barri, de casetes menudes i els carrers estrets, deixats, abonyegats. Pels pendents costeruts ronden de nit els gats entre les deixalles. Una vegada vaig veure una cabra que corria davant d'un home que em feia senyals perquè li atrapés l'animal. Sovint apareixia un cotxe cremat, aquell esquelet de sutge, el perfum pudent dels plàstics. L'incendi forma part de la vida quotidiana, les nits s&