I TU, JA CARDES EN CATALÀ?

Proliferen les aplicacions per lligar en català, sexe de quilòmetre zero, prioritat lingüística. Si els voluntaris de la Plataforma per la Llengua s'avorreixen vigilant els patis de les escoles, ara podran supervisar els dormitoris i tots aquells indrets susceptibles d'acollir una parella amb ganes de xerinol·la.

Segons els promotors, s'ha detectat la necessitat dels catalans i les catalanes per practicar el contacte en llengua materna. Això s'explica en un vídeo de la plataforma EVA, on diversos joves expliquen que els excita una persona catalanoparlant i no una castellanoparlant, una afirmació que sembla preocupant pel criteri tan ampli que inclou. Tan sols excita la llengua? (em refereixo a l'idioma, és clar). Caldria que algun lingüista analitzés la relació entre l'idioma i l'atracció sexual i que algun psicòleg tractés l'assumpte des d'una perspectiva que inclogui els riscos de la consanguinitat i l'endogàmia. A algú de vostès els sona el tema dels cretins de Boí que va pintar el gran Nonell? Ja em diran. Tota la ciència advoca per tenir fills amb persones de la màxima distància geogràfica i genètica, perquè la mescla és la que ens dona les millors persones. El mestissatge és la solució. Excepte a la Catalunya profunda, que promou l'endogàmia amb el nivell B2 a la boca.

El problema de demostrar la catalanitat, però, és que cal demostrar-la amb algun certificat i per això, la plataforma Lliga.cat exigeix el nivell B2 als qui hi estiguin interessats en lligar en català. El melindro ha de ser català. El nivell B2...! No sembla una exigència massa alta, perquè el nivell B2 és el que obté, per defecte, l'alumnat que acaba la secundària en un institut de Catalunya, ja sigui de Manlleu o de Ripoll tant com de l'Hospitalet o Santa Coloma. Se suposa que el negoci vol guanyar diners i facilita l'accés amb un simple B2, a l'abast de molts milers d'usuaris. Altra cosa seria que exigís un arbre genealògic o un informe complet de la Plataforma per la Llengua, que seria l'entitat més apropiada per a expedir CCI, certificats de catalanitat indubtable, una mica com ara una Ahnenerbe provincial i catalaneta.

Cardar en català amb catalans i catalanes deu ser el somni dels xenòfobs, però es pot preveure el fracàs de la iniciativa, i és ben senzill. El mateix president Trump es va buscar una senyora allunyada genèticament, tot i que, en aquest cas, sembla que els resultats no han estat massa bons. El senyor Artur Mas, de nacionalisme irreprotxable, es va casar amb una senyora de cognom Rakòsnik, i el gran Carles Puigdemont, amb una senyora d'origen rumanès i de cognom Topor, llicendiada en filologia anglesa. Sembla que tant en Mas com en Puigdemont coneixien la teoria de la millora genètica a través de la distància i que es van abstenir de la concupiscència amb persones massa properes. I ben fet que feren.

La societat que tenim, el món on vivim, és progressivament mestís i això és una bona notícia. Després de les aplicacions per cardar exclusivament amb persones de la nostra mateixa comunitat lingüística es transformarà en aplicacions per cardar amb nosaltres mateixos en un exercici tecnològic d'onanisme i de paranoia. Però la pàtria, ja se sap, sempre exigeix grans sacrificis.

De fet, la millor aplicació per mantenir la puresa de la nació i de la llengua catalana seria una aplicació que promogués l'abstinència o, en el seu defecte, l'autocastració, perquè no hi ha sistema més infal·lible per presservar les essències que no reproduir-se. Davant del risc insuportable de la mescla.