LES COSES DE LES ROSES

Vaig a la farmàcia a comprar aigua oxigenada (3,90 euros el mig litre) i la senyora em regala una rosa minúscula, blanca i lila. Li dic que moltes gràcies, senyora, que se la guardi, que ja vindran altres senyors que apreciaran millor el detall, millor que no pas jo. Després passo pel súper per un parell coses que em feien falta (plàtans de Canàries i olives farcides d'anxova, 7,57 euros) i la caixera diposita una rosa fúcsia al damunt de la compra sense dir ni ase ni bèstia -ni tan sols no em mira. És Sant Jordi i toca la cosa de la rosa, de la mateixa manera avorrida i protocol.lària que toca el dia del Dòmund o el Dia del Caudillo el 18 de juliol. Deixo la rosa a una banda, li dic que no tinc targeta de client, pago i marxo.

Quan era molt jove em dedicava a la pintura i feia exposicions de quadres pels bars i els restaurants. Passava algunes tardes al local i em convidaven a cerveses i de vegades venia alguna pintura. Després, ja més maduret, vaig posar-me a escriure i em van publicar alguns llibres. Durant els anys d'escriptor vaig viure diverses emocions que ara no m'entretindré a relatar, i també vaig viure alguns santjordis com a escriptor català, castigat a passar unes hores absurdes en una paradeta de llibres de pobles i ciutats de les quals no en recordo el nom. Vaig estar al costat de senyors que signaven molts exemplars i jo cap, al costat de senyores que signaven algun exemplar i jo també, i al costat de senyores que no en signaven cap, mentre que jo en signava dos al cap de quatre hores de tedi.

Per fortuna vaig deixar de publicar i els dies 23 d'abril, des de la meva renuncia, son dies tranquils i un dels pocs dies de l'any en els quals sé del tot segur que no compraré cap llibre, per un imperatiu que m'he inventat però que m'escau i em complau. De la mateixa manera que no compro alls el dia de la festa de l'all del gremi dels productors d'alls, tampoc no compro llibres per la festa del gremi del paper imprès. Un gremi, que, sigui dit de passada, no mereix massa elogis. La darrera vegada que vaig publicar una novel·la de 200 pàgines i 6 mesos de feina em van prometre 2000 euros pel meu original però me'n van pagar 800 i es van fer l'orni. Per la novel·la anterior, que m'havia costat dos anys de feina, me'n van donar 500 i encara m'ho retreuen. Vaig participar en un recull de contes subvencionat per un ajuntament català i em van donar un bitllet de 50, sense rebut ni hòsties. Me'ls van donar en una fira de llibres de Besalú on hi vaig anar per casualitat. Me'l vaig gastar en cerveses i croquetes i tapes en un bar de tapes a la vora del llac de Banyoles en bona companyia i mentre vèiem les oques nedant i escoltàvem la remor inquietant de les horribles carpes que mengen els rosegons de pa sec que llencen les criatures, i miràvem el sol que es ponia damunt la trista Catalunya interior.

Crec que fou allà, mentre veia els nens que llençaven crostons a l'aigua i les carpes boquejant enfollides per engolir el pa remullat on vaig pensar que el millor fóra no publicar mai més un llibre i anar-me'n cap a una altra cosa, mariposa. I perdonin el rodolí bilingüe.