CURS DE FORMACIÓ DE L'ESPERIT NACIONAL

Ho explica molt bé José Álvarez Junco, historiador de la Complutense: "Les persones educades en un món mental aïllat, en el qual només se celebren els heroïsmes del propi poble i es reciten cada dia les injustícies sofertes en el passat, els que es veuen a sí mateixos com a descendents de víctimes innocents i mai com a hereus de vileses, tendeixen amb facilitat a adoptar avui posicions d'intolerància, de simplesa ideològica, de repulsa a l'estranger, de nostàlgia feixista". (A l'epíleg de "Els amnèsics", el llibre de Géraldine Schwarz).

Vet aquí un bon diagnòstic del curs de formació nacionalista intensiu que sofreix Catalunya, ofert des de les institucions governamentals des de fa molts anys. Avui encara, a les escoles es narren els terribles greuges que ha sofert Catalunya i els llibres de text parlen d'una Catalunya sotmesa secularment, atabalada per derrotes infames i tot plegat en present: hi ha qui no dubta en parlar de Catalunya com d'un país ocupat.

Tot s'hi val per presentar un escenari tràgic. S'hi val, fins i tot, pervertir la història amb frases subtils o descarades com les que reprodueixo a la fotografia, sense cap mena de vergonya i amb el logotip de la Generalitat. Qui ho escriu (i qui ho aprova, i qui ho troba molt bé i signa la partida pressupostària, i qui ho paga amb fons públics) sap que ningú no vindrà a reclamar-li res ni haurà de donar comptes per les mentides. Més aviat serà aplaudit tot i que una anàlisi superficial el faria enrojolar de vergonya.

Què devien ser "els catalans i els altres estats de la Corona d'Aragó"? Cap corrector d'estil, de sintaxi o de decència no ha trobat cap pega en aquest redactat infame? També vull que m'expliquin quines son les "llibertats catalanes" que van ser suprimides  per Felip Vè. De quines llibertats gaudia la ciutadania catalana de 1714, que no era ciutadania si no simples vassalls? No serà que algú confón els privilegis de la noblesa feudal amb les "llibertats" de la ciutadania? Com s'explica que aquests cartells estiguin escampats pel territori amb una impunitat que deixa atònit?

Tal vegada els responsables del curs de formació nacionalista pensen que qui llegeix els missatges els aplaudirà sense dubtar de cap afirmació i que, a qui li importa un rave el discurs del patriotisme victimista, no els llegirà mai. Tal vegada es tracta d'instruir els nostres tal com venim fent des de fa dècades, mantenir la parròquia excitada i les torxes enceses. I als altres, que els bombin.

La veritat és que solc passar de llarg dels cartells dels "Espais 1714", una iniciativa pública de 2014 que pretenia una instrucció accelerada del nervi patriòtic, el pròleg del deliri processista que va culminar el 2017 quan l'audiència de Tv3 ja estava convençuda que Catalunya és una nació mil·lenària que es va inventar la democràcia en època medieval i que Tartessos era Tortosa tal com el seu nom indica. Però de vegades, si estic de bon humor, m'aturo davant del cartellet (sovint rovellat i ronyós) i perdo el meu bon humor en els breus segons que m'imposa la lectura.

Continuo amb una segona cita de J. Álvarez Junco: "Quan un comprèn que els seus avantpassats, el conjunt del seu país, foren responsables directes o indirectes d'algunes atrocitats, quan hom accepta la complexitat dels problemes pretèrits i la dificultat per atribuir amb nitidesa culpes col·lectives, quan hom se n'adona de la facilitat per convertir-se en perseguidor en consentidor de la persecució, quan hom entén, en definitiva, les moltes cares de la història i les múltiples i confuses identitats que ha heretat, és probable que se senti més disposat a conviure amb altres cultures, altres llengües, altres creences, altres posicions polítiques".

Mai no m'he trobat cap cartell de la Generalitat que parli dels catalans que van enriquir-se enormement amb el tràfic d'esclaus, ni dels catalans falangistes que van col·laborar amb il·lusió amb la repressió franquista, ni que gosin dir ni piu de la participació catalana en el colonialisme. Enlloc d'això, l'opció que preval és el silenci, o la supressió de la memòria incòmode: eliminar el monument al Marquès de Comillas. Ningú no li recorda a Artur Mas el seu besavi el Pigat de Vilassar, el traficant d'esclaus que va continuar traficant quan ja s'havia prohibit aquest negoci: tot un exemple de desobediència civil (i comercial, al capdavall) davant de les perverses lleis espanyoles.

Mentre ningú no decideixi revisar aquests textos que campen per la geografia, els textos que omplen els llibres de text i els discursos mediàtics que conformen el curs de formació de l'esperit nacional català continuarem sota la infantilització de la història, l'escenari facilet dels catalans bons i els espanyols dolents (i aquests Puta Espanya! que continuen sonant per la Tv3 perquè semblen graciosos i divertits i innocents). Continuarem creient en líders providencials i revenges històriques, i continuarem somiant en fantasies feudals que ens alliberen de la globalització cultural, i continuarem creient que els catalans som víctimes eternes dels espanyols, dels moros, del llatins i el seu reguetón invasiu que que ens priva de les sardanes, i continuarem esperant el messíes redemptor.

Continuarem lluny de la democràcia i de la convivència, entotsolats en la migdiada medieval.