PAMBTOMÀQUET WESTERN

Puigdemont amenaça amb un retorn al Ranxo, i Llach amb mobilitzar l'ANC. Volen crear intriga. O temor. En Vicent Partal es frega les mans, i preveu un duel magnífic a l'Open Range: sembla que tothom sospira per un western clàssic. La ciutadania, perplexa, es veu traslladada a un escenari d'espagueti western a la catalana: Pambtomàquet Western. Sota el sol tòrrid del juliol, tot plegat molt apropiat. Es podria rodar en algun erm àrid i polsegós del Segrià, amb un flabiol melancònic de fons.

Hi ha qui no es creu el retorn del Vivales, puix diu que la seva història ens presenta un covard. Hi ha un western tardà molt bo sobre la covardia: "L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford", potser la millor interpretació de Brad Pitt. I sobre l'amenaça de Llach hi ha qui diu que la pitjor amenaça que pot proferir és el seu retorn als escenaris, això sí que ens fa por de veres.

Pambtomàquet western amb aquell to dels italians, entre la comèdia bufa, la caricatura i el broc gros. ERC farà una consulta a la militància que sembla redactada per James Joyce, en un canvi de registre que no encaixa al guió d'un western. No es pot descartar una marxa de torxes nocturnes per reclamar puresa patriòtica. Partal assegura que Salvador Illa no seria el president número 133 de la Generalitat, si no el 155. A mi el Partal em fa una certa pena, perquè em sap greu dir-li que Illa serà el president número 11, a no ser que s'entesti en comptar-hi bisbes i nobles medievals.

No sé si vostès han vist "Unforgiven", el magnífic western crepuscular d'Eastwood, on hi apareix el personatge de W.W. Beauchamp (Saul Rubinek), un periodista que vol narrar l'èpica dels darrers pistolers i va fent el ridícul al llarg del metratge. Té un aire de Vicent Partal, encara que el personatge del film és un tipus entranyable i Partal, no. I si recorden la darrera escena de "El bueno, el feo y el malo" (perdó per citar-la en castellà), només els caldria canviar els rostres d'Eastwood, Wallach i Van Cleef pels de Rovira, Junqueras i Puigdemont. Decideixin vostès qui és el bo, qui el dolent, qui el lleig. La veritat, si volen que els ho digui, és que els rostres d'aquest Pambtomàquet western em semblen fotogènics i l'escena és oportuna.

Amenaces, valents i covards, chicken run: aquest és el resum del procés, la història d'uns liders independentistes que han arribat al crepuscle i no se'ls acut res millor que oferir un espectacle de pistolers cansats a la recerca d'un darrer instant de glòria catalana sense adonar-se que s'estan despenjant les darreres banderes estelades dels balcons. Els millors westerns sempre son els que narren la fi d'una època, el declivi dels pistolers romàntics i l'arribada del món contemporani, més complex. Aquest detall el desconeixen els aspirants a pistolers, amb les seves amenaces i les acusacions de covardia. Ja no vivim a l'oest, i mai no et podràs banyar altra vegada al riu de 2017.