Ir al contenido principal

ANSIEDAD CATALANA

Espero que nadie más hable de "coalición progresista" cuando nombre a la coalición que permitió el gobierno actual. Es legítima y democrática y lícita, pero no es progresista. Y el extraño ente llamado "Junts" lo ha querido dejar claro y cuanto antes mejor.

En Cataluña todo el mundo sabe qué clase de partido es este, y cual es la ideología del extraño triunvirato Turull-Borràs-Puigdemont. Jordi Turull podría estar perfectamente en el PP, sector derecho. Borràs podría ser muy amiga de la alcaldesa de Ripoll y Puigdemont ya no se sabe muy bien en qué piensa si es que piensa en algo más que en su bienestar y su ego maltrecho.

Lo de la transferencia de la inmigración huele muy mal, huele a Meloni y a Orban. Y es un regalo envenenado para el señor Aragonès, más empequeñecido si cabe ante la jugarreta de su enemigo. Junts, como el PP con Vox, se ve en la necesidad de virar hacia la ultraderecha para frenar la fuga de votos hacia Aliança Catalana y para eso nada mejor que hablar de inmigración y delincuencia así, bien juntitos los dos conceptos.

Turull dice que quiere poder expulsar a los delincuentes más reincidentes. Se olvida de que el máximo exponente de esa categoría es su antiguo jefe, un tal Pujol. Pero a ese no le expulsarán.

El señor Sánchez debe de tener el sueño inestable e inquieto. Quizás a veces se despierta en mitad de la noche con un ataque de ansiedad y piensa: "¿Y si el independentismo fuese menos progresista de lo que me dicen?". Pero ya es tarde, Sánchez: metiste al ladrón en casa y resulta que el ladrón es un ultraderechista. Y ahora, por fin, recuerda lo que se escuchaba algunas veces: que el nacionalismo no puede ser progresista, y que esa gente obsesionada con la pérdida de las esencias "nacionales" son lo más opuesto al progreso.

Comentarios

  1. Todo esto no sería necesario si en vez de Sánchez estuviera en el ejecutivo el señor Bono.
    Yo soy socialista, no "progresista" de provecho propio.
    Porque si ser progresista es votar a lo "Belarra/Montero/Iglesias"...apaga y vámonos.
    Sánchez: metiste al ladrón en casa y resulta que el ladrón es un ultraderechista y que los socios de tu socio son una mierda atada al palo de un gallinero.
    Salut

    ResponderEliminar
  2. Negrito malo, zumbón
    si no hablas catalán al zumbacón.
    Aquí no te queremos
    vete a Aragón
    ............repetir para las demás regiones

    PD. zumbacón: barrio de Córdoba,
    Zumbón: gamberro, siempre de fiesta, no trabaja,"canalla"

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ALGUN DIA CALDRÀ PARLAR (DE LA LLENGUA PRÒPIA)

Segons els estudis més recents, el 30% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua d'identificació única, mentre que el 40,4% s'identifica únicament amb el castellà. En algun lloc he llegit que el català és la primera llengua del 25% de la pobació, una xifra un xic més minsa però que indica la mateixa realitat. El problema de la realitat és que pot agradar més o menys, o que pot xocar amb els somnis i els ideals i les fantasies però, al capdavall, és la realitat. El problema de la realitat és que és real i, sovint, menys bufona que les il·lusions. Es pot treballar per canviar la realitat (de fet, aquesta seria una forma possible d'explicar la història de la humanitat). Però per fer una feina efectiva el primer que cal és reconèixer-la i admetre-la. Després ja vindran els projectes i els plans i els programes: però cap projecte que no parteixi del reconeixement de la realitat podrà tenir èxit. Negar la realitat, o substituir-la per un axioma impossible, no és ...

EL CATALÀ PLANER I EL POBLE FELIÇ

Si vostès han llegit la novel·la de George Orwell "1984" recordaran que en aquell món (que no sabem si és només distòpic o també premonitori), hi ha un ministeri encarregat de pulir el diccionari. A cada nova edició del diccionari oficial hi ha menys pàgines, i l'objectiu és aconseguir un diccionari general de la llengua de no més de 50 pàgines, cosa que s'espera aconseguir ben aviat. Quan els mitjans transmeten aquesta informació, el poble aplaudeix amb fervor.  Es poden imaginar quines son les paraules que es van eliminant del diccionari: les que contenen significats poc convenients, les complexes. Orwell parla de "paraules innecessàries", i l'objectiu del ministeri és reduir la capacitat de pensament: si tenim menys paraules, pensarem menys. "1984" és un text de ficció literària que molts cops s'ha volgut veure com una profecia exagerada del que suposen els sistemes polítics totalitaris, una vigilància extrema de l'estat que pretén v...

L'ARRELAMENT A CATALUNYA

Dues senyores caminen carrer avall. Surten de comprar al Supermercat Esclat i passen per la vora de la porta de l'escola, que ha tancat fa mitja hora. Un grup de nens, d'uns vuit o nou anys, juguen a pilota i xuten fort, i no s'aturen quan passen les dones, que corren el risc d'endur-se un cop de pilota al cap. Però elles no els diuen res, tan sols es miren els nens amb ulls rancuniosos. Quan son fora de perill, l'una li diu a l'altra: Ho has vist? Son d'aquells... "D'aquells" es refereix al color de la seva pell i als trets facials, que delaten la procedència hispanoamericana.  Dos dies enrere, la mare d'una alumna boliviana que ha arribat a l'escola fa tres mesos denuncia que la seva filla pateix bullying, i explica algunes de les amenaces que rep. La més sorprenent de totes és: li han dit que a l'escola no volem persones que no parlin en català. I és sorprenent perquè en aquesta escola no hi ha infants catalanoparlants, potser -a...