Ir al contenido principal

HACIA LA INTERNACIONAL CHARNEGA


A Miquel C., el autor de La sombras se equivocaron de dueño

Fui judío en Múnich y palestino en Jerusalén,

cubano en Suecia, argentino en París. 

Y, en Cataluña, charnego.

Luego fui ruso en Lituania y ucraniano en Nueva York,

kosovar en Roma, chileno en Berlín.

Y, en Cataluña, charnego.

Prometo que fundaré

-y prometo no tardar mucho en fundarla

la Internacional Charnega, que no tendrá bandera

ni himno ni carné de afiliado ni estatutos.

Fui forastero al norte del Misisipi, 

coreano del norte en Corea del Sur,

senegalés en Casablanca, rumano en Madrid,

y, en Cataluña, un puto charnego.

El único requisito para formar parte

de la Internacional Charnega será

haber cometido el mayor delito:

haber nacido en un lugar y vivir en otro.

Como el albatros errante.

Haber nacido en el mundo.



Comentarios

  1. Ahhhhhhhhhhhhhh....Me va.
    Siempre he dicho que me consideraba charnego internacional, siempre.
    Me gusta y me apunto.
    salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El texto te está dedicado, como te puedes imaginar. Habíamos nombrado el asunto varias veces.

      Eliminar
  2. Hay, Lluis, quien se considera apátrida. No es mi caso. Me gusta considerarme, charnego, hijo de madre catalana, descendiente de murcianos y de progenitor calabrés, todos de Bruzzano Zeffirio. Nacido chabolista periférico, en esa periferia de la que nadie, salvo Marcé, Andujar, Casavella, Candel o Jodár se atrevió a retratar, en un tiempo que las barracas eran tan numerosas como innombrables.
    Uno no elige donde nace, y no reniego del hecho, pero tampoco me satisface; me recuerdan a aquellas palabras que Shakespeare hace pronunciar al Rey Lear: "que época terrible esta en que unos idiotas conducen a unos ciegos".
    Con tu permiso te dejo una crítica que hace poco ha salido en una revista literaria, RETHINK BCN, y que la ha escrito David Castillo sobre el libro que, afortunadamente, se lee bien en México y Colombia gracias a la compañía de Teatro mexicana, El Solar, que adaptó el libro para una temporada de primavera en el Grec de Barcelona y lo ha cogido como guion para una obra que representan.
    Gracias por acordarte de mi.
    Un abrazo de todo corazón
    https://rethinkbcn.cat/barraques-literaries-barcelona-metropolitana/

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

L'HEROI, EL TRAIDOR I EL PERIODISTA

Sobre la qüestió d'herois i traidors potser no s'ha escrit res millor que el conte d'en J.L. Borges que du aquests noms al títol. Algú pot participar d'ambues categories, ja sigui simultàniament o de forma consecutiva. Tot depèn de com es cantin les seves gestes, és allò que ara en diuen "el relat". En el cas de l'ex-presidemt Puigdemont, president d'una regió espanyola, l'home va transcórrer d'heroi a traidor en vuit segons de diferència. Això va passar el dia 10 d'octubre de 2017. Els qui encara el consideren heroi el continuen votant. Els qui el veuen traidor -cada cop més- han deixat de votar-lo. Acabem de saber que el mateix dia li havia encarregat a un subordinat fidel la tasca de buscar-li acolliment a la República de San Marino , aquell país diminut i muntanyós encabit al centre d'Itàlia. El petit president tenia preparada la fuga, tot i que es va saber guardar bé el secret. Als seus ministres els digué: demà aneu als vostres de

DEAR MISTER VANCE

El candidat a vicepresident dels EUA al costat del senyor Trump és un home molt jove, o com a mínim molt jove per a la política nordamericana, ja m'entenen. D.J. Vance s'assembla a un home jove de qualsevol lloc del món occidental, un que podria seure al teu costat al transport públic, o a la taula del costat de la terrassa d'un bar del barri. S'explica d'ell que no va tenir una infantesa de nen ric, que ha viscut circumstàncies complexes, que s'ha guanyat el que té amb l'esforç. La cultura de l'esforç té molta predicació en el món educatiu actual, molt dominat per propostes juganeres. S'aprèn jugant? Segurament que el joc té un paper important en l'aprenentatge, un element que ens iguala a la resta dels mamífers. Però també deu fer falta entendre que alguna cosa ens diferencia de la resta dels animalons peluts. S'aprèn jugant: però no és el mateix jugar a l'escola i arribar a una casa d'un barri elegant on el pare és advocat i la mar

QUAN ÉS PROU CATALANA LA SANG?

  Sento el brogit al carrer. I els petards, clàxons, crits de joia. La final d'una competició europea que ha guanyat Espanya em troba mentre llegeixo la crònica d'un assassinat terrible, i em fa l'efecte d'estar vivint en un món estrany i obscur, incomprensible. La tragèdia m'arriba acompanyada d'un esclat d'alegria que circula pels carrers de nit.  L'home, després de matar la seva dona, es refugia en un pis del barri. Finalment, la policia el troba i el deté. Llavors, els veïns surten al carrer i calen foc al domicili on s'havia amagat. Recordo aquest barri, de casetes menudes i els carrers estrets, deixats, abonyegats. Pels pendents costeruts ronden de nit els gats entre les deixalles. Una vegada vaig veure una cabra que corria davant d'un home que em feia senyals perquè li atrapés l'animal. Sovint apareixia un cotxe cremat, aquell esquelet de sutge, el perfum pudent dels plàstics. L'incendi forma part de la vida quotidiana, les nits s&