Ir al contenido principal

PLANES PARA UN 11 DE SEPTIEMBRE




PLANS PER A UN 11 DE SETEMBRE
1- No mirar notícies de la Tv.
2- No seguir cap informació sobre marxes indepes, declaracions o proclames.
3- No parlar del tema, ni tan sols amb mi mateix.
4- Continuar amb la dieta baixa en sal.
5- Llegir un llibre sobre qualsevol qüestió universal, com per exemple l'art. El llibre és el de la foto: NO és un llibre d'autoajuda malgrat el títol. Tracta de com l'art ens pots convertir en persones més despertes, més atentes, més curioses. L'art no cura l'artritis ni la depressió, però t'ajuda a dur una vida més oberta al món i a les coses, als fets i als fenòmens. Jo li regalaria un exemplar a cada nacionalista.
---------
PLANES PARA UN 11 DE SEPTIEMBRE
1- No mirar noticias de la Tv.
2- No seguir ninguna información sobre desfiles indepes, declaraciones o proclamas.
3- No hablar del asunto, ni siquiera conmigo mismo.
4- Seguir con la dieta baja en sal.
5- Leer un libro sobre cualquier tema universal, como por ejemplo el arte. El libro escogido es el de la foto, que NO es un libro de autoayuda a pesar del título. Trata sobre como el arte nos puede convertir en personas más despiertas, más atentas, más curiosas. El arte no cura la artritis ni la depresión, pero te ayuda a llevar una vida más abierta al mundo y a las cosas, a los hechos y a los fenómenos. Le regalaría un ejemplar a cada nacionalista.




Comentarios

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Y adentrándose en el tema del arte, que es el que nos interesa, te diré que uno de los cuadros que me llevaría a una isla desierta sería El jardín de la Villa de los Médicis en La Trinidad de los Montes. No sólo porque Velázquez se adelantó más de doscientos cincuenta años a Monet, a Manet, a Degás, a Pisarro o a Sisley utilizando la atmosfera exterior, los cambios cromáticos, las pinceladas rítmicas, la utilización de mezcla de colores en la retina, o la difuminación de líneas concisas y trazos concretos, no, no sólo por eso, sino porque allí, en ese jardín, y de la mano del Papa Urbano, Galileo fue condenado a una prisión relegada, simplemente para que no sufriera demostrando sus opiniones a la gente, pues estas eran incapaces de entenderlas.
    Han pasado los años, y hoy sigue habiendo gente incapaz de entender que la Ley se hace para cumplirla, que aquellos países que no la cumplen se llaman estados fallidos, y que lo único que tiene el ser humano como salvaguarda es que esta, la Ley, sea respetada.
    Es lo que nos diferencia de los demás homínidos.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Voy a mirarme detenidamente este cuadro de Velázquez. Por lo demás, completamente de acuerdo.

      Eliminar
  3. És exactament el que he fet avui. L'únic que com he deixat de llegir, he vist una sèrie a Disneyplus, DEVS. Salut.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si has deixat de llegir, cosa que trobo comprensible, et recomano que t'apuntis a Filmin.

      Eliminar
  4. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

QUE DIFÍCIL ÉS FER L'AMOR EN CATALÀ!

Vilaweb, aquest mitjà alegre i combatiu, ho acaba de publicar . Un jutjat de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó i a pagar una indemnització de 9.000 euros l'autor d'unes piulades contra la família de Canet de Mar que demanava el 25% de les classes en castellà. A la redactora de Vilaweb (que publica en negreta els noms de les magistrades que signen la sentència perquè tothom sàpiga qui son) li sembla espantós, inèdit i escandalós que es castigui algú que defensa el català i se'l condemni per delicte d'odi. Diu la redactora que el delicte d'odi només és aplicable quan l'odi es projecta contra els col·lectius vulnerables i ella considera que els castellanoparlants de Catalunya no ho son.  Al mateix article, però -i per sort!- es publiquen les frases que el delinqüent va escriure. Jo les copio i així cadascú valora el cas. “Volem saber el nom i l’adreça on viu la família. Han de viure un infern mediàtic”, “és el poble, el que ha de fer la vida impossible a l...

La Rosalia, en Salvador i l'Escolania de Montserrat

Les campanyes publicitàries de la Rosalia estan a l'altura d'una estrella global de la música i la seva obra té unes dimensions mai vistes a la tribu catalana, que s'esvera amb facilitat quan li toquen un bemol. I més encara quan és un bemol sostingut. Una catalana d'un poblet amb nom de sant ha remogut les ànimes més estrictament catalanes, que s'agiten en el seu fèretre romàntic i estret quan senten els acords blasfems que sonen a "Lux". El nacionalisme és aquesta malaltia que aconsegueix fer desgraciats els catalans que la pateixen. El nostre mal no vol soroll, diuen, i ara el mal sona per tot el planeta. Sacrilegi! criden els malalts! Sacrilegi! Si heu seguit la darrera obra del geni musical nascut a Sant Esteve Sesrovires, haureu vist que en una de les peces hi ha participat el Cor de l'Escolania de Montserrat. Aquest fet no ha agradat gens a les ànimes patriòtiques (perennement enutjades i a les quals no sols agradar-los mai res), i ho han viscut...

EL GIRO CRISTIANO

Las personas que tienen certezas me producen una gran desazón. Tras todos estos años, a mi ya no me queda ninguna. Todo me parece complejo e inentiligible o, por lo menos, dudoso. Es imposible estar seguro de algo. Puedo afirmar muy pocas cosas: que El Víbora fue un gran cómic o que David Bowie compuso grandes canciones. Y quizás poco más. En el caso de Bowie, a quien he admirado mucho, descubrí que la canción "Wild is the wind", una de mis preferidas, era una versión de una canción homónima de Nina Simone. Y más tarde supe que Nina Simone había versionado a un cantante mediocre, un tal Johnny Mathis que la cantó en 1957 para la banda sonora de un western sin pena ni gloria. No se salva ni Bowie. Uno no puede estar seguro de nada y ese instante crea una gran desesperanza. La crisis de las grandes ideologías de los siglos XIX y XX nos ha dejado en manos de un capitalismo deshumanizado y salvaje por no decir brutal que, por fin, también se acerca a su colapso. Ya nadie se cree ...